Que trist va ser...

-Era l'últim dia de curs, molt trist, i encara méssabent que m'enanava del cole: arriba el sopar, tot bé, i tots els nens abans de que començes, van jugar a futbol; jo (encara que anés amb muletes) també vaig voler jugar-hi, i al cap d'uns minuts, hem va venir un mareix que casi hem caic a terra. Vaig dir que anava al labavo, i el que tenia més aprop era el vestidor dels jugadors d'un partit de futbol. Vaig entra, i vaig demanar d'anar al l'abavo a cagar; PERÒ NO HI HAVIA PAPER!!! Vaig anar fins al restaurant, on tots havien començat a sopar i hem buscaven. Vaig menjar 4 macarrons i vaig dir ¡PROU! encara que no volia anar-men, li vaig dir a la meva mare si ens en podiem anar perquè no m'aguantava dret, vaig anar a cagar, i just en aquell moment l'ignsi volia parlar amb mi! Quan vaig acabar ya s'e n'havia anat, i mentres la meva mare anava a buscar el cotxe, hem vaig adonar de la gran classe que tenía i he perdut! Tots fent-me companyia i intentant fer-me riure, l'ari hem va regalar un estoig, i la classe una carta. Al final quan me n'anava ens vem despedir tots plorant i abraçant-nos. Va ser una nit màgica i trista, però podria haver estat més llarga :( .